La crítica a la creació: una eina perduda

Sátiras. Fundació La Pedrera. [L’illa al fosquet] Sempre hi ha hagut crítiques dures a la creació, fins i tot molt passades de to, i crítiques suaus i equilibrades; també crítiques de compromís, moltes. Però totes han servit per millorar l’objecte … Llegir més

Ciutadella

Casa Olivar. Ciutadella. 1633. Fotografia de Toni Vidal [L’illa al fosquet – Menorca Guia d’arquitectura, 4] Arribam a Ciutadella, l’altre nucli generador de bona arquitectura; no en va, va ser la capital de l’illa fins al 1722 i el lloc … Llegir més

Els pobles dibuixats i els de l’interior

Quarters des Castell. Fotografia de Toni Vidal [L’illa al fosquet – Menorca Guia d’arquitectura, 3] A final de l’any 1995, vaig acabar un treball d’investigació comparat sobre els tres pobles satèl·lits de Maó, es Castell, Sant Lluís i Sant Climent. … Llegir més

La primera casa menorquina

Son Mercer de Baix, Ferreries, 2000 abans de Crist. [L’illa al fosquet – Menorca Guia d’arquitectura, 2] A la vegada que anava seleccionant els edificis més importants de tota l’illa per incorporar-los a la Guia d’arquitectura de Menorca, m’interessava, com … Llegir més

Una guia global d’arquitectura

  [L’illa al fosquet – Menorca Guia d’arquitectura, 1] En aquests temps digitals, no sé molt bé si editar en paper una Guia d’arquitectura de Menorca és una opció adequada o més bé un projecte romàntic dels qui encara ens … Llegir més

Alger

Port vell d’Alger [L’illa al fosquet – L’art de perdre (3)] Estam estalonats en el mirador sobre la zona del port Vell d’Alger. Podria dir que és com mirar el port de Maó des de la barana de dalt sa … Llegir més

Birkhadem

“El nº 1 es Antonio, el esposo de Juana. El nº 2 José, esposo de Agueda. El 3, la Bella Margo, que en paz descanse, en compañía de los demás. El 4, su prima, el 5 un hermanito de esta … Llegir més

Kouba

[L’illa al fosquet – L’art de perdre (1)] Na Irene em mostra un llibre en francès, L’art de perdre, escrit per una al·lota descendent dels emigrants a Alger que van haver de tornar precipitadament a França l’any 1962, per mor … Llegir més

L’escala d’Elies

[L’illa al fosquet] Vaig comprar el llibre per la portada, una composició colorista i atraient d’uns joves intentant agafar un globus vermell que se’n va volant cap a la plana. Després vaig mirar qui era l’autor, Francesc Parcerisas, un poeta … Llegir més

Quan en Martorell era per Ciutadella...

Quan en Martorell era per Ciutadella…

[L’illa al fosquet] Periòdicament, just abans que arribés l’estiu, apareixia en Martorell per Ciutadella, sempre acompanyat de la seva inseparable i amable Roser. Nosaltres solíem estar-hi atents: ja ha arribat en Martorell? Demanàvem als nostres contactes ciutadellencs, no necessàriament arquitectes. … Llegir més

Albert Camus Menorca

A tu, que mai no podràs llegir aquest llibre

[L’illa al fosquet] Albert Camus a Sant Lluís, 1 Hi ha un aire familiar que envolta les pàgines del llibre El primer home que m’emociona cada vegada que hi torn. Una aroma de passat viscut, una sensació que alguna cosa … Llegir més

El torrent

El torrent

[L’illa al fosquet] Vaig davallar al torrent per una escala vora un taller on feien finestres i portes d’alumini de colors. Vuit o nou escalons me van introduir a l’interior d’un element urbà que marca fortament la identitat del poble. … Llegir més

Residencia Sanitaria Maó

L’estètica de l’hospital

[L’illa al fosquet] Residència Sanitària (i 3) Els arquitectes, quan sentim les valoracions que es fan sobre l’arquitectura d’un edifici, sempre recordam el que li va passar a Gaudí amb la Pedrera. Quan es va inaugurar la casa Milà l’any … Llegir més

Residència sanitaria Maó

El Verge del Toro no està ruïnós!

[L’illa al fosquet] Residència Sanitària 2 Pujant l’escala vaig recordar quan, acabada d’inaugurar la Residència Sanitària, havia utilitzat l’ascensor, per primera vegada en la meva vida, per anar a no sé quina planta, on el doctor Mir m’extrauria les amígdales. … Llegir més

Les fàbriques de la ciutat antiga

[Publicat al programa de les Festes de Gràcia de 2015, Maó] Imagina Maó com una ciutat estrella de mar. Un nucli originari, primigeni, rodejat de murades caigudes, desmuntades parcialment, envaïdes per les cases que s’hi enfilen, fins i tot les … Llegir més