Menorca: Guía de Arquitectura (reedición actualizada)
En veinte años cambian pueblos y ciudades, lugares y paisajes, y también nuestra manera de mirarlos. Por este motivo, para esta segunda edición se ha realizado un cuidadoso trabajo de revisión, para ponerla al día. Esta tarea, como siempre, ha llevado tiempo y dedicación, y por eso, no querría dejar de agradecer el afán y la dedicación de Joan J. Gomila en esta nueva edición, tal y como ya hizo en la primera. Confiamos y deseamos que esta segunda edición de la guía continúe siendo un instrumento útil para fomentar el interés por el patrimonio arquitectónico de esta isla; una herramienta, en definitiva, que nos invite y ayude a todos a conocer mejor Menorca. (De la presentación de Marta Vall-llossera Ferran decana del COAIB)- Any de publicació: 2019. Maó (Menorca)
- Edita: Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears, Demarcació de Menorca.
Menorca: Guia d’Arquitectura (reedició actualitzada)
En vint anys canvien pobles i ciutats, llocs i paisatges, i també la nostra manera de mirar-los. Per aquest motiu, en aquesta segona edició s’ha realitzat una acurada feina de revisió, per posar-la al dia. Aquesta tasca, com sempre, ha portat temps i dedicació, i per això, no voldria deixar d’agrair l’afany i l’esment de Joan J. Gomila en aquesta nova edició, tal i com ja va fer en la primera. Confiem i desitgem que aquesta segona edició de la guia, continuï sent un instrument útil per fomentar l’interès pel patrimoni arquitectònic d’aquesta illa; una eina, en definitiva, que ens convidi i ajudi a tots a conèixer millor Menorca. (De la presentació de Marta Vall-llossera Ferran degana del COAIB)- Any de publicació: 2019. Maó (Menorca)
- Edita: Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears, Demarcació de Menorca.
Entorn de la ciutat
Escrit amb gran qualitat literària i amb una forta voluntat didàctica, el text, fet de frases curtes, contundents i col·loquials, lluny de llargues frases barroques i complicades, adopta un to novel·lesc, sempre narratiu, a vegades construït com a diàleg, amb un ritme sincopat, de frases breus i lleugeres, intercalant poemes, i amb una sonoritat que ens remet a la música de jazz i un ritme de muntatge i seqüència que ens acosta al cinema. I el text està profusament il·lustrat amb fotos, en algun cas amb plànols dels projectes que es comenten i, quan cal, amb documentació d’arxiu: plànols i fotos antigues. En definitiva, tot el llibre és una clara defensa de l’arquitectura popular mediterrània com a referent, en el context d’un paisatge que es revaloritza i es defensa, d’unes ciutats humanes i compactes, i d’unes formes de la simplicitat, l‘eficiència i el saber mil·lenari. (Del pròleg de Josep M. Montaner)- Any de publicació: 2016. Menorca.
- Edita: Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears, Demarcació de Menorca.
Josep Claret, 1939-1956: els anys de Menorca.
Els devuit anys durant els quals Claret va desenvolupar la seva activitat a Menorca, compartida molt prest amb el seu despatx a Girona, van ser un temps de canvis importants per a l’arquitectura i l’urbanisme de Maó, amb algunes intervencions en altres pobles de l’illa. Els primers projectes dissenyats a la ciutat mostren una esperançadora arquitectura lligada a la Vanguardia que presenta grans similituds formals amb la practicada a Girona abans de la Guerra Civil, i que constitueixen l’única mostra d’arquitectura racionalista existent a Menorca. Però l’evolució de l’arquitectura de Claret cap a posicions més tradicionals queda molt prest reflectida en els xalets que construeix al llarg de finals dels anys quaranta. L’aportació més decisiva que Claret fa a la ciutat va ser la redacció, l’any 1944, del Pla de Reforma Interior i Eixample de la ciutat de Maó, primer document urbanístic que ordena la ciutat amb criteris higienistes en la intervenció en el centre històric i d’expansió desproporcionada als eixamples proposats. Aquest Pla serà complementat amb una gran varietat d’iniciatives urbanes que Claret dissenyarà a partir del juriol de l’any 1939, quan va ser nombrat arquitecte municipal de la ciutat. (Del resum de l’escrit)- Any de publicació: 2009. Girona.
- Edita: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Girona, i Ajuntament de Girona.
Sa Graduada. 75 anys d’història
El segon capítol del llibre és obra de l’arquitecte Joan J. Gomila i en ell ens fa un estudi acurat de l’arquitectura de l’edifici així com de les diverses reformes sofertes al llarg dels anys. Aporta una interessant informació sobre la situació de les escoles al principi del segle XX, la normativa en les construccions escolars, etc. acabant amb una vella reivindicació de l’escola: la necessitat d’un gimnàs en condicions. (De la presentació de C. Concepció Seguí, directora de Sa Graduada)- Any de publicació: 2005. Maó.
- Edita: Col·legi Públic Sa Graduada. Maó.
Dietari d’arquitectures i altres realitats
Reconforta trobar un llibre tan clarament descontaminant, tan senzillament arquitectònic, amb tanta voluntat didàctica, conseqüència, potser de ser un recull dels articles publicats a la premsa per l’arquitecte Joan J. Gomila. Un llibre del que se’n poden extreure dues lliçons: conèixer una tasca crítica i informativa feta al llarg de bastants anys (que ara seria difícil de trobar si no és remenant les hemeroteques) i deixar testimoni d’una coherència de pensament i d’actitud que permet aconseguir amb tots aquests articles la unitat conceptual d’un sol llibre. (Del pròleg d’Oriol Bohigas)- Any de publicació: 2005. Maó
- Edita: Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears. Demarcació de Menorca.
10 Projectes de Francesc Hernández Sanz
Una curiositat del conjunt de l’obra arquitectònica d’Hernández Sanz és la disparitat dels seus estils, totalment compatible, d’altra banda, amb la constant repetició d’elements de disseny que ajuden a identificar la seva obra. Des de les làmines de les façanes de dos edificis antics al centre de Maó realitzades a finals de segle XIX, fins arribar al projecte d’una casa i taller al carrer de Ciutadella l’any 1930, l’estil en què estan fets els projectes d’Hernández Sanz, passa d’un costumisme romàntic als gravats més antics, a un modernisme únic als boinders i molt original a les façanes que dissenya a la ciutat de Maó, i acaba amb un cert toc racionalista a la casa i taller abans esmentada. (De la introducció de l’escrit a la Revista de Menorca)- Any de publicació: 2000. Maó
- Edita: Revista de Menorca 1999-2000. Homenatge a Francesc Hernández Sanz.
Minorca: an Architectural Guide
The purpose of an architectural guide is not to catalogue buildings in the hope of arousing the interest of the accidental tourist; it is a way of learning from the architecture which has its mark on our society to form part of our culture. We have to publicize this heritage and bring it to people’s attention, because this is the only way to protect and conserve it. Minorca. An Architectural Guide has the dual aim of being both an instrument of knowledge and a way of learning to appreciate the architecture produced in the evolution of our Mediterranean culture. We intend and hope that this particular guide will also help to protect architecture. Nor must we forget that the history of the architecture of Minorca, of its towns, streets and squares, is also its human history. The development of its various architectural styles represents the transformation of its inhabitants’ lifestyles, and its buildings emerge as signs of their cultural identity. This architectural guide brings us a step closer to knowledge of our own history. (Antoni Ramis Ramos, president of the COAIB)- Any de publicació: 1998. Maó
- Edita: Col·legi Oficial d’Arquitectes de Balears. Delegació Menorca.
Menorca: Guía de Arquitectura
Una guía de arquitectura no pretende catalogar edificios para despertar el interés de cualquier turista accidental, sino que es un medio para aprender de aquella arquitectura que ha dejado una huella social y que forma parte de nuestra cultura. Este patrimonio debe ser divulgado para que sea conocido, porque sólo así será posible protegerlo y conservarlo. La Guía de Arquitectura de Menorca ha conseguido la finalidad de ser, además de un instrumento de conocimiento, un medio para aprender a apreciar la arquitectura como resultado de la evolución de nuestra cultura mediterránea. Nuestro deseo y esperanza es que así también contribuimos a proteger la Arquitectura. Tampoco podemos olvidar que la historia de la arquitectura de Menorca, de sus ciudades, calles y plazas, es al mismo tiempo la des sus relaciones humanas. La evolución de sus estilos arquitectónicos es la transformación de la forma de vida de sus habitantes y de los edificios aparecen como signos de su identidad cultural. Esta guía de arquitectura nos acerca así al conocimiento de nuestro propia historia. (De la presentación de Antoni Ramis Ramos, decano del COAIB)- Any de publicació: 1998
- Col·legi Oficial d’Arquitectes de Balears. Delegació Menorca.
Menorca: Guia d’Arquitectura
Una guia d’arquitectura no pretén catalogar edificis per despertar l’interès de qualsevol turista accidental, sinó que és un mitjà per aprendre d’aquella arquitectura que ha deixat una empremta social i que forma part de la nostra cultura. Aquest patrimoni és necessari divulgar-lo perquè sigui conegut, perquè només així serà possible protegir-lo i conservar-lo. La Guia d’arquitectura de Menorca ha aconseguit la finalitat de ser, a més d’un instrument de coneixement, un mitjà per aprendre a apreciar l’arquitectura com a resultat de l’evolució de la nostra cultura mediterrània. El nostre desig i esperança és que aixi també contribuïm a protegir l’Arquitectura. Tampoc no podem oblidar que la història de l’arquitectura de Menorca, de les seves ciutats, carrers i places, és alhora la de les seves relacions humanes. L’evolució dels seus estils arquitectònics és la transformació de la forma de vida dels seus habitants i els edificis apareixen com a signe de la seva identitat cultural. Aquesta guia d’arquitectura ena apropa així al coneixement de la nostre pròpia història. (De la presentació de Antoni Ramis Ramos, degà del COAIB)- Any de publicació: 1998. Maó
- Edita: Col·legi Oficial d’Arquitectes de Balears. Delegació Menorca.
La ciutat des del carrer
Cal ressaltar doncs la doble vessant de lectura que ofereix el llibre: A partir de l’aportació estructurada d’uns materials bàsics i unes referències clares per estudis posteriors; i, sobretot, com reflexió sobre el centre i les intervencions en ell necessàries, però també sobre la resta de la ciutat en la mesura de la seva relació amb el centre, superant així una visió fragmentada de la ciutat que avui ens sembla insostenible. La ciutat antiga és i ha estat el lloc d’operacions de construcció i transformació contínues i variades, quasi sempre fragmentàries però amb impacte sobre el conjunt, d’aquí l’enorme interès dels treballs entorn la història urbana de la ciutat, ens donen pautes per la seva comprensió, per reconèixer els elements que ens fascinen. Per això tantes vegades la pintura i la literatura ens ofereixen punts de vista i perfils desconeguts dels nostres propis ambients més immediats. Es doncs com admirador de la ciutat de Maó que trobo en el treball bases d’enteniment d’aquest centre, que ja des de la seva posició geogràfica ens dóna exemple d’un ús intens del territori, pel que en les condicions presents cal buscar-li un tractament més equilibrat. Des d’una discussió nova i seriosa del centre pot també iniciar-se el camí. (De la presentació de Joan Busquets i Grau)- Any de publicació: 1983. Maó
- Edita: Ateneu de Maó amb la col·laboració del Col·legi d’Arquitectes de Balears i La Caixa d’Estalvis i Mont de pietat de les Balears “Sa Nostra”.
Arquitectura de Menorca
Para una arquitectura de nuestro tiempo que se sienta comprometida con el desarrollo equilibrado y pleno de toda la sociedad y que pida a sus procedimientos de diseño la amplitud y eficacia suficientes, no solo para resolver casos aislados y puntuales en una especie de delimitada cirugía estética, sino que piense en términos colectivos de toda la sociedad, con sus contradicciones, sus dinámicas de crecimiento y su violencia interna también destructiva en el territorio, esta salida reutilizadora no puede ser suficiente. El trabajo que sigue a esta introducción tiene, en este sentido, una proyección más amplia. Del rigor de sus análisis pienso que se siguen, lógicamente, enseñanzas para entender la arquitectura popular menorquina existente y por tanto se sigue también la posibilidad de recuperarla, respetarla, reutilizarla. La posibilidad de relanzar hacia adelante la tradición no parece a veces posible si no se realiza el esfuerzo creativo propio de la arquitectura al proyectar no estúpidas copias de cartón-piedra para uso de turistas ingenuos, sino de tener ante los ojos la enseñanza arquitectónica de ciertos tipos y ciertas soluciones morfológicas cuya posible continuidad en el futuro nadie debe negar. Es este el mayor y más atractivo desafío que el estudio de la arquitectura popular plantea: no sólo popular en el pasado sino también en el futuro. (De la introducció d’Ignasi de Solà-Morales Rubio)- Any de publicació: 1980. Madrid
- Edita: Servicio de Publicaciones del Ministerio de Obras Publicas y Urbanismo.