La proposta, finalment executada, ha estat construir un edifici nou amb totes les característiques d’una arquitectura contemporània, tant en l’interior com en l’exterior, que respectés profundament els trets més significatius de l’arquitectura del poble de Sant Lluís a Menorca, sense copiar-los, però intentant integrar-s’hi; mantenir una volumetria amb la màxima discreció possible (un teatre necessita volum en alçada), i complir les sol·licituds del programa, ben extens, ben polivalent, estudiat a fons quant als usos a desenvolupar-hi per l’Ajuntament.
El nou teatre vol ser una arquitectura que aporti un nou aire, integrat en la imatge del carrer, i que aculli en els espais interiors les diferents activitats del poble. El disseny de la façana era un element clau per aconseguir aquest objectiu. La col·laboració amb les artistes Tonina Matamalas i Carme Gomila (col·lectiu MAIXAP) ens ha permès entrar en un món en el qual els arquitectes poques vegades hi participem.
Just a l’inici dels primers esbossos de la proposta, decidim que partirem de quatre idees que ens agradaria aconseguir:
– Que la façana sigui reflex del moment de construcció de l’edifici.
– Que mantingui relació amb l’activitat que es desenvolupa dins, de manera que també ens parli de quin tipus d’edifici es tracta.
– Que connecti amb el lloc on s’ubica, és a dir amb l’entorn i els habitants.
– Que doni continuïtat als elements arquitectònics que identifiquen l’urbanisme de Sant Lluís: les façanes blanques i llises (sense elements volats) i la continuïtat de la línia de cornisa als carrers del centre.
A partir d’aquí, prenem el so i la paraula com a dos elements amb els que podem vincular l’interior i l’exterior: per una banda perquè són significatius i constants en relació a les activitats que es desenvoluparan dins del Teatre i, per l’altra, per la seva importància en la representació i percepció de l’entorn.
Així, proposem la plasmació del paisatge sonor i la cultura popular oral de Sant Lluís en el moment de la construcció del Teatre. Els espectres freqüencials de sons característics del poble, paraules i expressions que diuen o deien els lluisers i lluiseres i el moviment de les boques pronunciant-les conformaran una composició que quedarà gravada al formigó blanc de la façana.
Aquesta idea ve lligada al desig d’iniciar una estreta col·laboració de base, des de l’inici i durant tot el procés amb els habitants de Sant Lluís, com a bons coneixedors del seu entorn i evidenciant la importància del procés col·lectiu en el disseny d’un edifici d’ús públic. Davant la necessitat d’haver d’acotar la col·laboració amb un col·lectiu concret i la bona relació, disposició i energia del Col·legi Públic de Sant Lluís, proposem als fillets i filletes treballar juntes!
(Font: MAIXAP)
L’edifici teatral, independentment de les seves dimensions, ha anat evolucionant modernament quant a la seva tecnificació i usos que s’hi puguin realitzar. Les darreres sales multifuncionals que hem pogut estudiar accepten activitats diferents, des de conferències fins a concerts, passant per reunions, presentacions, jornades, etc., però poques acullen també, i a la vegada, el ball i el teatre. La sala polivalent de Sant Lluís està pensada perquè el seu espai limitat pugui admetre tant una exposició com un concert amb ball com una obra teatral escenificada amb els mitjans tècnics mínims, però suficients. D’aquí la gran avantatge de poder emmagatzemar les butaques en el soterrani i deixar un espai net i lliure a nivell de carrer.
- Localització: Sant Lluís. Menorca.
- Any: 2014
- Superfície: 234m²
- Co-autors: Domènec Enrich, arquitecte ; Tonina Matamalas, artista ; Carme Gomila, artista
- Col·laboradors: Lluís Castelló, arquitecte
- fotògraf: Lluís Castelló